Andronic de Rodes

Andronic de Rodes

Biografia
Naixement	segle I aC Rodes (Grècia)
Mort	p. segle I aC
Escolarca de l'escola peripatètica
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof
Període	Període hel·lenístic
Activitat	58 aC - 47 aC
Moviment	Escola peripatètica
Alumnes	Boet Sidoni

Andronic de Rodes^[1] (grec antic: Ἀνδρόνικος, llatí: Andronicus) fou un filòsof peripatètic considerat el desè dels successors d'Aristòtil i cap de l'escola peripatètica de Roma aproximadament l'any 58 aC. Es va formar en l'ambient cultural de la seva ciutat, conegut centre d'estudis aristotèlics, i va dirigir l'escola aristotèlica de l'any 78 aC al 47 aC. Fou mestre de Boet Sidoni, amb qui va estudiar Estrabó. Gràcies a Andronic, tal com explica Plutarc, es va conservar el Corpus Aristotelicum, recollit primer per Apel·licont i portat després a Roma per Sul·la com a botí de guerra.
A partir d'una acurada selecció d'originals per part del gramàtic i bibliotecari Tiranió, va realitzar la primera edició crítica completa de les obres d'Aristòtil, ordenant-les en un esquema rígid i sistemàtic que correspon aproximadament a l'ordre actual.
Com a introducció a la seva edició, Andronic va escriure un volum que contenia el testament d'Aristòtil i, potser, la seva biografia. Va elaborar, a més, el catàleg de tots els escrits aristotèlics. A ell se li deu la famosa divisió entre escrits exotèrics i esotèrics, amb la consegüent llegenda de la doble doctrina, i també el nom dels llibres de Metafísica: els que van després de la física. Cap d'aquestes obres s'ha conservat, perquè el llibre Ètica a Nicòmac, l'edició del qual li és atribuïda, segurament va ser feta per un autor posterior. També va fer l'edició crítica de Teofrast.^[2]